Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Aquest blog me’l va fer un amic, jo sóc un inútil, i quan me’l va posar a punt m’hi va instal·lar el GoogleAnalytics. Suposo que qualsevol persona que disposi de qualsevol mena de plataforma d’auto-propaganda a internet, si l’ha fet servir, deu haver arribat a la mateixa conclusió: El GoogleAnalytics és el dimoni. Jo me n’he adonat avui.

Es tracta d’una aplicació que et permet saber, dia a dia, tota mena de dades sociodemogràfiques, quantitatives i qualitatives, sobre qui, quan i com la gent entra a la teva pàgina. Per exemple, jo he pogut saber que sou pocs, que tinc un lector a Hèlsinki (ànims) i que acostumeu a passar per aquí cada una o dues setmanes. El que l’aplicació no et diu són els perquès. Perquè ho llegiu, perquè torneu, perquè marxeu, perquè a Hèlsinki, perquè llegiu uns posts i altres no… I aquí és on et tornes boig si ets, posem per cas, una persona un pèl insegura. El fet és que avui he après a veure què cliqueu i què no, i se m’ha disparat el narcisisme l’instint de científic social.

Una dada aclaparadora: Hi ha un post que la gent ha llegit, en termes molt relatius, de manera massiva. No és el que a mi més m’agrada, ni el que creia que us agradaria més, no. És el més controvertit, una vomitada de bilis sobre uns pobres nanos que tenen un grup de música i que mira, passaven per allà. El grup és una bona merda, no deia cap mentida, però jo el que realment volia era cagar-me en la gran puta així, en general, amb qualsevol excusa. Una mica com els crítics dels diaris, que te’ls llegeixes i penses: Mal follat.

Recordo que als comentaris d’aquell post, una noia m’acusava directament, a mi, de ser un frustrat i un mal follat. Aquest fet motivava l’inici d’una llarga reflexió que em portava a prendre la decisió de canviar. Jo no vull que la gent, les noies en particular, em vegin com un mal follat, com un crític de cultura. De fet, el dia que escriguí (pretèrit perfet, què passa?) aquell post, jo era una persona ben follada gràcies a un revitalitzador polvo del mudito de bon matí, així que semblava claríssim que no estava donant una imatge real de mi mateix i, el que era més important, no estava sent sexi.

Des de llavors i fins avui, m’havia proposat no penjar res al blog que no fos mínimament vitalista, constructiu, sensible i/o sexi. Havia decidit trencar amb la imatge de tio torracollons. Tot una metamorfosi virtual que no estava anant bé: Una “Oda a Roger Mas” a mitges i una història d’amor lesbià a la tercera edat rollo Coixet-Hard-Pastèl impublicable, res més. El Sabina diria que la testosterona es una musa muy puta, jo diria que el Sabina és un anti-heroi enganya-mònguers de pà sucat amb oli. És igual. Estava intentant ser positiu, aquesta era la idea, fins avui.

Deia que el GoogleAnalytics és el dimoni perquè gràcies a ell jo avui deixo de fer el primo, aquí, lluitant per ser vitalista mentre vosaltres, allà, aneu a la polèmica com les mosques a la merda. A partir d’avui rajades, demagògia barata i retòrica efectista. Tot per l’audiència, ho sento noia del comentari, avui torna la bilis a Jo També.

Ah, i m’he sentit una mica Telecinco. Ja està, només era això.