- Jo també sóc crític musical
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Els putos gendres ideals
Tinc la necessitat fisiològica de descarregar tota la meva ira d’anti-heroi antic en Els amics de les Arts, l’enèsima merda vestida de seda del pop català.
Abans de tot, però, vull deixar clar que ells només són els caps de turc, la gota que ha fet vessar el got de la meva tolerància. En realitat, aquesta rajada va dedicada a tots els músics del món que no tenen res a dir i que l’única cosa que pretenen és caure bé. “Si no t’agrada la música que fem, almenys deixa que intentem caure’t bé” . Més clar, l’aigua.
Doncs mireu, no. Ni una cosa ni l’altra. Us juro que els he escoltat, tot el disc – perquè se suposa que venen música –, també m’he llegit algunes entrevistes, el seu blog i he vist algun youtube, i em cauen com una patada als collons, justament perquè la música que fan és una merda. Desarrelada, pretensiosa, publicitària i insípida, com la gent que deu anar als seus concerts, música per a tota la família, escombraries.
Ukeleles, teclats-flauta, unes palmes per aquí, uns acordions per allà, instruments de joguina, musiqueta de caballitus, una mica d’electrònica… Sabeu aquella fortor que sentiu quan aneu al CCCB, o a la Fimoteca, o a un míting d’Iniciativa? Pudor d’impostura. Tot sona bé però sona fals perquè sembla que arrangin les cançons en base a un estudi de mercat, i això es nota.
No hi perdeu el temps, de veritat. Els amics de les Arts venen fum a Barcelona, que com ja sabeu és el mercat de fum més important del món, i s’estan guanyant la vida bastant bé. Jo sóc conscient del seu èxit i us vull avisar: Els Amics de les Arts són caca, tòxica i contagiosa, fan música per gilipolles i com que jo he estat molt gilipolles, sé que és fàcil que acabeu anant a veure’ls aquest estiu, en alguna festa major d’alguna poble amb algun regidor de cultura sense criteri. Segurament perseguint una nena. Ho heu d’evitar, sigueu forts, negueu-vos-hi en rotund, si cal compreu cocaïna i convenceu la nena d’anar a una discoteca, o aneu a veure l’orquestra, que segur que serà vint vegades millor.
Jo crec que fan Fals Folk Forçadament Afrancesat a partir de la casa de putes que representa “el mestissatge” mal entès i el plagi sistemàtic d’altres impostors (així al bote pronto Els Manel, el Morrissey i el Pascal Comelade). Són molt moderns, tenen un posat naïf insuportable i un rollo costumbrista de zona alta buit i insubstancial. Si encara no els heu escoltat, ara esteu previnguts: A mi m’han fet venir ganes de morir i he hagut de recórrer al Gòspel per recobrar la fe en la humanitat.
Segurament la culpa no és seva, pobrets. Segurament és de la societat, com sempre. Deuen haver mamat això tota la vida a casa, a l’escola, a l’esplai, a la Universitat, al Bar Tomàs, a Formentera… És possible que l’únic que vulguin sigui follar, potser la culpa sigui de les noies, potser ens hem de preguntar quina mena d’homes busquen, en què ens estan convertint…Què volen, pallassos? En fi… Els Amics de les Arts estan a l’alçada del nom que han escollit: l’alçada del betum i la vergonya aliena, i per mi és important que sapigueu que no m’agraden ells, ni la publicitat que se’n fa des dels aparells nacionals de comunicació i control mental (potser la culpa la tenen les subvencions i la discriminació positiva que beneficia qualsevol papanates que canti en català…).
Sigui culpa de qui sigui, l’únic que vull saber és si estic sol, disposat al boicot, o si algú de vosaltres està tan preocupat com jo per l’èxit de grups com com aquest i pel devenir de la cultura popular catalana en general. Catalunya ha de passar pàgina, la cultura cumbaià i l’afrancesament que han mamat i encara mamen els nostres burgesos no serveix, ens ha convertit en un país amb el ciri a la mà, pusil·lànime, la meca de la correcció política i així no anem enlloc. Hem de vigilar què escolten els nostres adolescents perquè el nens pardillos d’avui són els polítics polla-toves de demà. Ni un Ukelele més, o traslladaré definitivament les meves arrels al delta del Mississipi.
Que Déu nostre senyor salvi el Rock n Roll.
No estàs sol, no tingues por, cap agressió sense resposta…
Tot just començaven a parlar d’ells quan em vaig decidir anar a un concert seu, de festa major a Sant Andreu. La cosa es mantenia en això, en un concert normalet de festa major quan, ATENCIÓ, van començar a saltar i a entonar (per dir algo)… ‘En una tribu apache! En una tribu apache!’… i vinga som-hi, que no ha estat res. Em va caure la bena dels ulls de cop.
Tampoc us fieu de la novia del Verdet… també l’he vista i no té cap intenció de regalar-nos música als oients. Inclús diria que tampoc la vol compartir. Pura vanitat.
Detecto molta ràbia i poca autoestima.
Jo em poso d’aquest pal quan fa dies que no follo…
Tot anava bé fins que menciones a Pascal Comelade i demostres que no tens ni puta idea de música. Inclòs et diria que t’equivoques ajuntant Manel però és que lo del Comelade és de delicte. I el discurs sobadíssim de les subvencions fot pena i torna a demostrar ignorància. Si vols un dia t’explico les subvencions que reben a altres països o el tema de les quotes. Però en fi, sempre és més fàcil tirar de tòpics encara que siguin mentida.
I és curiós, perquè per tota la resta, podria dir que és un molt bon post.
Hola Laura,
Jo també detecto el mateix, però et juro que dimarts al matí vaig fer un polvo del mudito (evitant els morreos, pel mal alè… saps?).
MV, vell amic…
Pràctiament tot el que sé de música m’ho has ensenyat tu, eso es asín, però em sap greu dir-te que per l’aro del Comelade i el pianitu fisher price ni hi passo ni hi passaré. De totes maneres, moltes gràcies de tot cor per l’última frase, crec que m’ha donat l’autoestima que l’amiga Laura diu que em falta.
mmmm
doncs a mi m’adrada el circ! no, és groma, tot i que sí que m’adrada el circ. Bé, m’agrada que et caguis en els amics de les arts, els quals per altra banda em desperten una mena de simpatia i compassió, perquè (tot i que van començar abans, ja ho sabem) no deixen de ser una mena de comparsa de la Manelada en què s’ha convertit la nostra ciutat per a tota la generació entre els 15 i els 35 anys que vol combregar amb aquestes rodes de molí. I per aquest punt de quiero y no puedo doncs em resulten més simpàtics que els quiero, puedo, i a més totes les nenes i els modernos em fan la rosca com als Manel.
Però ai, i aquí ve la Monegalada. Que no us ho havia avisat, jo, insensats? mentre tu et dedicaves a la teva torre de guarda l’ivori del gospel llo declamava des de la meva tribuna i deia: no escolteu els manels, menteixen, no, penintetiacite! i la multitud …
( les nenes amb els seus leggings marcant cul i figa, els tios escurant cigarros (de liar o industrials, és irrellevant) igual que ho fan els actors a les sèries quan tot fumant un cigarro volen expressar preocupació o interès, així agafant-lo com al revés, sabeu?)
… passava rabent, ignorant les meves llàgrimes de resignació. Bé, doncs mentre jo deia així, alguns insinuaven que m’havia passat massa temps a la meva torre de guarda l’ivori (ets un intularán) i altres s’atrevien a comparar Manel amb la Maria del Mar Bonet (la de fa trenta anys, de la d’ara no me’n parleu perquè no sé ni què fa ni m’importa)
Vaya, que ets un chaquetero encara que sigui pel simple fet de no haver-te comportat com un home i haver-me fet més costat quan tocava. I aquest post que has fet, doncs bé, és un reeixit flirteig amb el perdó. Que te la sudi el meu perdó és quelcom que no em resulta difícil d’entendre.
Ah, i la Maria Coma tampoc està tan malament. Valla, llo penso.
patonç
Jo els posava a tots a la rentadora amb el programa llarg i aigua calenta.
Sense suavitzant.
Hola Raimó,
Ets el profeta, queda clar. I jo mai he destacat per la meva coherència interna.
La Maria Coma és la de l’ombra de ton chien? Perquè si ho és…
Oh Txiki, si. I centrifuguem a 1200 rpm
La Maria Coma ha tret el seu pimer cd aquest any (Linolèum) i abans, juntament amb l’Estanislau Verdet, van treure una altre cd com a u_mä. Però si vols sortir de dubtes, et recomano la seva polifacètica autobiografia: http://www.mariacoma.com/catala/bio/
La de l’Ombra de ton chien és l’Anna Roig :-p
Rectifico, Linòleum és el 2on disc de la Maria Coma.
M’he cansat de llegir-lo (l’autobiografia d’aquesta noia). Ara, m’apunto el tema d’incloure en el currículum qui és la teva parella. Francament, ens evitaria molts problemes. Així i tot, el problema bàsicament és que he vist la paraula naïf i i seguidament fosc i trascendent i ja m’he posat dels nervis.
Per altra banda, seria un honor haver-te ensenyat pràcticament tot el que tu saps de música però tu i jo sabem que no és així, entre altres coses perquè voldria dir que en sé bastant de música. Podríem dir que n’he après tant o més jo de tu.
Finalment, i tornant al Comelade, et suggereixo que repassis el seu historial, les seves referències i descobriràs que és un tio que ha escoltat molta música, que ha fet coses molt diferents abans d’arribar a la música amb joguines (copiada per tothom i sempre malament i sense sentit amb algunes excepcions) i també mira els seus col·laboradors. Potser no t’agrada però comparar-los amb els amics de les arts és delicte.
Raimon, la Maria del Mar Bonet d’abans està absolutament infravalorada per quasi tothom però ja arribarà el temps en què se la reivindicarà, no et preocupis, perquè val molt la pena. La d’ara ja et dic jo que el que fa és molta trampa: es creu la gran diva de la música del mediterrani i el que fa és agafar uns músics d’arreu increïbles per cantar cançons que no es creu ni ella perquè no les ha viscut. No es pot anar de cantant de world music (ja m’enteneu) i no cantar les cançons de la teva terra. I és una pena perquè quan ho ha fet, és molt bona.
Sol·lícitament,
MV
Podries explicar-nos una miqueta millor això de les subvencions que segons tu reben els grups que canten en català?
perquè està tant estes a aquesta puta trola digna de la COPE que repeteixen patètics dinpsaures acabats com loquillo?
A tots els titots de Catalunya,
Si ens posem estrictes, no tinc cap dret a parlar de subvencions directes a la música en català, teniu raó. Però si ens posem estrictes, els articles 25, 26 i 28 de la Lllei de Política Lingüística de Catalunya (http://www.uib.es/ca/infsobre/serveis/generals/slg/dinamitzacio/legislacio/LPL.htm ) són exemples d’una (més que justificada, n’estic convençut) discriminació positiva en favor de qualsevol persona que canti en català. Una cosa no treu l’altra.
Un dia t’adones que has sentit a parlar d’un grup a totes les ràdios en català, a totes les teles en català, n’has vist pàgines i pàgines dedicades a tots els diaris i revistes en català, i els escoltes i et semblen una merda com una casa de pagès. I busques explicacions i mira, fas hipòtesis…
Al proper concert que facin hi aniré amb un bat de beisbol. Ja veuràs tu quina poesia quotidiana que tindran.
Em sembla que quan dius subvencions vols dir padrins!
Així sí que t´entenc!
el nens pardillos d’avui són els polítics polla-toves de demà.
I això ho vas escriure sense haver vist l’anunci d’Estrella Damm…
Ja sé per on vas… Si, sóc un profeta.
Els Amics de les arts son una MERDA !!!! Perdoneu però algú ho havia de dir…
Fill meu quanta raó tens, he acabat plorant llegint la teva crítica. (de felicitat…)
Que Déu et beneeixi. Profeta.
I el mal rollo que fa veure’ls cada puto dia a la tele, prou!
Quina mena de tortura es aquesta?
Volen que els nostres fills sortin tontos?
ja em sento millor…
Gràcies Jordi,
Si algun dia decideixo passar a l’acció, tu seràs un soldat important.